  | |||
| Quan arribe la tardor amb el seu pinzell groc |
  |
| pintarà tots els arbres que ja tremolen de fred |
  |
| prompte se'ls cauran les fulles i quedaran tots pelats |
  |
| i jo des de la finestra escoltaré bufar el vent |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges
arriba la tardor
la fulla que volia volar
Aquest conte l'he dibuixat a partir d'un model que va fer la meua companya Brichi. A continuació vos fique el text del conte.
A LA TARDOR ELS ARBRES PERDEN LES FULLES. AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA D'UNA FULLA QUE A POC A POC ANAVA PERDENT EL SEU COLOR VERD I S'ANAVA TORNANT MARRÓ.
LA FULLA SABIA QUE AVIAT CAURIA DE L'ARBRE. HAVIA VIST COM LES SEUES COMPANYES HAVIEN ANAT A PARAR A TERRA I AVIAT LI TOCARIA A ELLA.
LA NOSTRA FULLA VOLIA VOLAR. ERA LA SEUA GRAN IL.LUSIÓ DES DE QUE VA NÀIXER. MENTRES ERA A LA BRANCA DEL GRAN ARBRE PASSAVA HORES I HORES CONTEMPLANT COM VOLAVEN ELS PARDALETS, VOLIA VOLAR COM ELLS.
UN DIA QUE PLOVIA MOLT, UN PARDALET ES VA ATURAR A LA BRANCA ON ERA LA FULLA. L'OCELLET ES VA POSAR A PLORAR.
-PER QUÈ PLORES?- LI VA PREGUNTAR LA FULLA.
-LA MEUA FAMÍLIA TÉ EL NIU DALT DEL CAMPANAR. JO SÓC PETIT I ESTIC XOP, AMB LES ALES MULLADES ÉS MOLT DIFÍCIL QUE PUGA VOLAR FINS ALLÀ.
LA FULLA QUE ERA MOLT LLESTA VA TINDRE UNA GRAN IDEA, IDEA QUE SERVIRIA PER AJUDAR AL PARDALET. I A MÉS A MÉS FARIA QUE ES COMPLIRA EL SEU SOMNI DE PODER VOLAR.
- NO T'AMOINES, JO T'AJUDARÉ. ARRANCA'M DE L'ARBRE I ET SERVIRÉ DE PARAIGÜES, ET PROTEGIRÉ DE LA PLUJA I NO ET MULLARÀS.
AIXÒ VAN FER I VAN ARRIBAR FELIÇMENT AL CAMPANAR. LA FAMÍLIA DEL PARDALET ES VA POSAR MOLT CONTENTA EN VEURE ARRIBAR AL XICOTET PARDALET. VAN DONAR LES GRÀCIES A LA FULLA I LI VAN PROPOSAR QUE ES QUEDÉS A VIURE AMB ELLS. LA FULLA ELS PROTEGIRIA DE LA PLUJA I EL SOL I PODRIA VOLAR. LA FULLA VA ACCEPTAR I TOTS PLEGATS VAN SER MOLT FELIÇOS.
I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)